Anàrem a valència el divendres. Primer vam veure una estatua de les tres gràcies, després un mural en una finca de 9 deeses. Anàrem als jardins de vivers, i vam veure moltes estatues de diferents deus que havíem de marcar al mapa. Després anàrem a l'almoina, i es vam riure una bona estona amb Ernest! Ens ferem videos i fotos, i vam vore diferents tipus d'accidents.
Em va agradar molt la ruta que ferem per valència, perquè vaig passar per llocs que no savia que tenien tanta història.

Divinitat romana associada als mars i als terratrèmols. Neptú era el fill gran de Saturn, germà de Júpiter i Urà. A la mitologia grega se'l coneix com a Posidó. Tots els habitants de les aigües havien d'obeir-lo.

Aquest déu era molt perillós i inestable. Amb les seves emocions canviants podien provocar des de terribles tempestes fins a onades tranquiles i pacífiques, motiu pel qual mai ningú s'atrevia a provocar-lo sense motiu.

Havia de controlar-se més perque pense que si no es controlava podia fer autentiques desgràcies amb les tempestes.

En la mitologia grega, Dionís (també conegut com a Bacus i Acratòforos) és el déu del vi, del Teatre, del desenfrenament i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

fill del déu Zeus i Sèmele , una mortal, filla de Cadme, rei de Tebes. Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, rei dels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, que sap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.

Em pareix una hstoria abrumadora, per la forma en que naix aquest deu. No m'ho puc arrivar a imaginar.

Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era el missatger dels déus, protector del comerç, fill de Júpiter i Maia Maiestas, assimilat a Hermes. Era un déu important dels negocis, els beneficis i el comerç.

Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega on era el déu responsable de la luxúria, l'amor i el desig, i era també venerat com un déu de la fertilitat. El seu equivalent en la mitologia romana era Cupido (‘desig'), també conegut com Amor.

Segons la tradició, Eros era principalment el patró de l'amor entre els homes, mentre que Afrodita ho era de l'amor entre els homes i les dones. Per aquest motiu la seva estàtua es trobava a les palestres, un dels principals llocs de reunió dels homes amb els seus amants.
Eros convenç a l´amor dels homes pels homes.

Em pareix una història molt bonica, que demostra que sempre ha existit l'homosexualitat.

Diana, l'equivalent itàlic d'Àrtemis, deessa de la caça i dels boscos, que amb un arc i les seves màgiques sagetes es dedicava a caçar cérvols, l'animal que li fou consagrat.
D'una gran bellesa, casta i eternament jove, no va donar mai importància als seus pretendents.

Pense que deuría haver fet més cas als pretendents. Ara estaríem paralnt dels fills de diana. Si agués tingut fills, estaria interesant vore quin tipus de deus hagués sortit.

En la mitologia grega, Posidó (en grec Ποσειδών) era el déu dels oceans. Solia moure's amb una quàdriga impulsada per dofins. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Neptú. Els seus atributs són el cavall i el trident.

Estava casat amb Amfitrite. La història d'amor entre Posidó i Amfitrite va començar quan Posidó va veure a la Nereida Amfitrite ballar a l'illa de Naxos. Posidó es va enamorar d'ella i li va demanar matrimoni però aquesta li va respondre que no. Amfitrite es va amagar a la serralada de l'Atles però un dofí la va trobar i la va convèncer perquè es casés amb Posidó. Posidó, agraït, va crear la constel·lació del Dofí.

La meua opinió front a l'amor d'aquest deu, es que m'ha paregut molt bonic el gest de fer-li una constel·lació al dofí per ajudar-lo a casar-se.